Impossible!

Impossible!

El dimecres passat, vam començar la classe parlant sobre coses que penséssim que fossin impossibles i que al final ho haguéssim aconseguit. Com per exemple: anar més ràpid que la llum, que ens va dir l’Israel que ho estaven investigant, i altres coses, fins hi tot el Piero es va atrevir a dir, que m’estimés. Jo crec que va anar dirigit per a una nena, però mai es sap.

 

Després de la xerrameca, el Cesc ens va dir: avui farem una cosa que sembla impossible i és difícil de fer però si que es possible i estic segur que algú ho aconseguirà. El Cesc va posar unes quantes taules al voltant de les nostre taules per poder veure el que havíem de fer. Era com una espècie de piràmide en un paper que formava un rombe, era d’aquesta forma:

                                               

Quan el vaig veure, vaig dir, això deu ser fàcil. Però a mesura del temps, vaig veure que no era tan fàcil com jo pensava. El Cesc ens va dir  que podíem veure el paper però no el podíem aixecar, llavors, jo vaig anar per feina i anava confiat en que havia trobat la manera, però no va ser així , perquè quan el vaig tindre, no s’assemblaven. Com que el Cesc va veure que no ens en sortíem, va decidir que ara podíem aixecar i  poder tocar el paper. Llavors ho vaig veure com es feia. Després ho vaig fer al meu full i li vaig dir al Cesc, he aconseguit una cosa quasi impossible! I em va felicitar.